Article de la Dra. Miriam Carbajal
Què és?
La retinopatia diabètica és una complicació de la diabetis i una de les causes principals de ceguesa.
Els nivells elevats de sucre en sang danyen els vasos sanguinis petits produint múltiples alteracions en la retina.
Quins tipus existeixen?
La retinopatia diabètica es divideix en la no proliferativa (estadis més incipients) i la proliferativa (estadis més avançats).
La retinopatia diabètica no proliferativa pot ser des de lleu a greu segons el grau d’afectació dels vasos sanguinis i la retina. En estadis incipients els vasos sanguinis es dilaten produint micro aneurismes que poden causar edema i hemorràgies a mesura que la malaltia progressa. En els casos més greus els vasos sanguinis es danyen i es tapen provocant isquèmia, és a dir la falta d’aportació sanguínia a la
retina.
La retinopatia proliferativa es produeix quan existeixen àrees d’isquèmia extenses en la retina i l’ull genera vasos sanguinis anòmals o neovassos. Els neovassos tenen tendència a trencar-se produint grans hemorràgies a l’interior de l’ull. A mesura que progressa la malaltia aquests neovassos creixen tirant de la retina provocant un despreniment de retina.
Quins símptomes produeix?
En els primers estadis de la malaltia, fins i tot en casos molt avançats, cap. Quan existeix edema en la zona central de la retina (màcula) apareixerà visió borrosa i deformitat de la imatge.
En la retinopatia proliferativa, quan hi ha sagnats, es poden veure mosques negres o fins i tot perdre la visió per complet. En els casos més greus pot existir dolor i pèrdua de visió de manera permanent.
Què podem fer per a evitar la malaltia?
Per a evitar l’aparició de la retinopatia és important mantenir un bon control de la diabetis, s’aconsella que l’hemoglobina glicosilada estigui per sota del 7%.
S’han de fer controls del fons d’ull de manera anual per a detectar els casos incipients i iniciar el tractament de manera precoç quan la retinopatia progressi.
Com es diagnostica?
El diagnòstic inicial es realitza valorant el fons d’ull amb la pupil·la dilatada.
Disposem d’altres proves com la retinografia per a poder comparar l’evolució de la malaltia, la OCT que ens ajuda a detectar i quantificar l’edema macular i la angiografia fluorescència per a detectar els neovassos i la isquèmia.
Té tractament?
Existeixen múltiples tractaments, injeccions amb fàrmacs antiinflamatoris o corticoides, làser o cirurgia en els casos més greus.
Cada cas ha de ser avaluat per un especialista i aplicat de forma personalitzada a cada pacient.
